Una vegada més he trigat uns dos mesos a tornar a fer una entrada al blog... ja sé que això no funciona així però us ho creureu si dic que no tinc més temps?
La veritat és que portem uns dos mesos frenètics amb Drakonia i crec que ens queden dos mesos més frenètics encara, així que hi ha poc temps per parar i mirar enrera.
Començant per Drakonia, les primeres fires de l'any han estat un èxit, comptem amb un equip immillorable que fa que la qualitat i professionalitat de Drakonia millori encara més. Per fi ja no som dos descarregant i carregant furgonetes... jeje. Tot i que encara no hem pogut estrenar el torneig de cavalls, les expectatives són immillorables i no crec que triguem gaire a estrenar-lo, toquem fusta!
I què puc dir de Crónicas Drakonianas... és reconfortant veure com tantes hores sol davant de l'ordinador tenen la seva recompensa. Durant tot aquest temps crec que m'he adonat de quin és l'ingredient "sinequanon" el producte final té bona qualitat, però ara no us el revelaré (no són ni les ganes, li la ilusió ni l'esforç, tot i que són també imprescindibles). L'acceptació de la serie ja la sabeu, molt bona. Només cal que passejeu pels blogs d'internet i trobareu centenars de crítiques bones i també dolentes. Com deia aquell: "l'important és que parlin de tu, tan si és per bé com per malament". Enrera queda aquell diumenge del Novembre de 2008 quan la Mireia i jo ens aixecàvem a les 5h de la matinada, agafàvem la càmara, el trípode i el maniquí i començàvem l'aventura. Ara, anem d'entrevista en entrevista sense tenir temps de pahir el que està passant. Suposo que d'aquí un temps serem conscients del que està passant. Ara, ens dediquem a viure-ho.
Podria parlar hores i hores de Cròniques però una vegada més, no tinc temps per fer-ho, hi ha uns capítols que s'han d'editar i ja hi ha gent que apreta per veure'ls.
Com ja hem dit a totes les presentacions de la serie, agraïm a tots els que ens han ajudat i donat suport. No sabeu com sou de necessaris en tot això.
L'aventura ha començat, fins on arribarà? ningú ho sap, però us asseguro que assaborirem fins l'última engruna el camí que estem fent i farem amb la serie.
Au vinga, us deixo que tinc feina. ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sí! Tens raó, us ho heu ben guanyat. Ara toca disfrutar el moment, ja hi haurà temps de fer balanç i, encara que tinguéssis temps per fer-lo potser no és el moment, encara falten elements, és massa aviat.
Ep sap greu no ser aquí per compartir una mica aquestes emocions. És l'inconvenient de ser lluny de la família i dels amics: no hi ets per compartir les coses bones, ni les doentes.
Publica un comentari a l'entrada