Finalment he pogut assistir a un concert dels grans! I realment ha valgut la pena. El concert d'AC/DC és un espectacle de cap a peus. No esperava menys. L'estadi Olimpic ple a vessar, un escenari... immens!
Per començar una grata sorpresa, un espectador al nostre costat contava els minuts i segons per les 22h de la nit. "Faltan 3 minutos!", "Faltan 30 segundos", "5!, 4!, 3!, 2!, 1!" i bingo! el concert comença amb una puntualitat absoluta. S'apaguen els llums i per tot arreu es poden veure les banyes vermelles intermitents tan característiques del grup.
S'obren quatre grans pantalles i comença una animació d'una locomotora a tota màquina, els altaveus fan tremolar tot l'estadi amb el so de la locomotora. La locomotora s'estrella, s'obren els llums i surten els herois. El deliri és total. Comença el concert. Durant les dues hores l'energia que transmet el grup és brutal. L'Angus no para quiet. Amunt i avall de la passarel·la que arriba pràcticament a la meitat de l'estadi. Quan acaba el concert és tot suor. Moments: L'Strip tease de l'Angus, una gran Rosie inflable al centre de l'escenari, flamarades amb el "TNT", canonades ensordidores, focs artificis finals, una campana gegant que baixa de l'escenari i com no els dos moments estelars de la nit: el solo de l'Angus (impressionant). Li preparen un petit escenari només per a ell al centre de l'estadi. Un cop arriba el pujen amb una plataforma. Increible la visió d'una sola persona sobre un petit escenari rodejada per 60.000. No deceb en absolut.
I el segon moment, per mi, després del final del concert. Quan tothom esperava un bis, tornen a sortir els cobejats artistes i no toquen només un bis sinó que toquen "Highway to hell", tot l'estadi canta i aixeca els braços al uníson. Una gran manera d'acabar el concert.
I tan puntual com va començar, puntual com va acabar, a les 24h en punt!.
AC/DC forever, si senyor!
